Fa uns dies em van dir que fes un escrit, que podia escriure sobre el que volgués. Doncs després de donar-li un parell de voltes em vaig decidir a parlar sobre el teatre. Hagués pogut escriure de l’efecte de la crisis en la cultura, però crec que ja està massa usat aquest tema.
Ja fa quinze anys que estic implicada en aquest món, i en fa sis que m’hi dedico exclusivament. Una tasca en la que crec, que en gaudeixo i a la que dedico tot el temps necessari per obtenir bons resultats en aquest món ple d’emocions, de sentiments, d’històries fantàstiques, histories tristes…
Personalment estic especialitzada en el teatre familiar, però això només vol dir que l’espectacle està adreçat per unes edats en concret, el que no es pot acceptar de CAP de les maneres és que el teatre pels infants sigui de menys qualitat, és a dir, que amb quatre pallassades ja haguem complert. Tot el públic mereix gaudir d’un bon espectacle, no té res a veure l’edat pel qual està dirigit.
És per això que també crec que cal mencionar l’important que és anar a veure espectacles amb la família, no només quan sigui un conte que parla d’una rateta o d’un patufet… Sinó que us animo a que aneu al teatre a gaudir d’espectacles diferents, que parlin de l’amistat, dels sentiments, d’històries que són d’altres cultures. No us faci respecte si parlen de les malalties, de la mort i altres temes que pensem que no són convenients per als nostres fills, no patiu per si entendran l’espectacle o no. Si us cenyiu sempre a les edats que recomanen els programes del teatre veureu i compartireu amb els vostres experiències úniques.
Passa el mateix amb molts nois i noies adolescents que no trepitgen un teatre des de fa anys, podeu provar de portar-los a veure espectacles d’adults, però que siguin aptes per a tots els públics. També és cert que el tema de pressupost influeix, però en aquest moments gaudim d’un ampli ventall de promocions i descomptes.
A casa nostre tenim companyies de teatre familiar d’una qualitat artística excel·lent, moltes amb una trajectòria de vint anys o més. Pot ser que hi hagi qui es pensi que el teatre per a nens o les titelles sigui un teatre de segona categoria, però us ben asseguro que és tot el contrari i que qui aconsegueix omplir els teatres de fora de casa nostra, són aquests espectacles dedicats a tots els públics.
Elena Sabater
Adherida a Junts per Sant Quirze