L’energia nuclear està en declivi a tot el món, al 2013 la seva producció ha baixat fins al punt de què solament un 10,40% de l’electricitat mundial prové de l’energia nuclear. Països tant importants en quant a producció industrial com Alemanya, han decidit abandonar aquest tipus d’energia. A l’Estat Espanyol la davallada de producció elèctrica amb nuclears ha estat d’un 50% en els últims 20 anys, hem passat d’una producció del voltant del 40% al 20% de l’any 2013. L’any passat la producció eòlica va superar en una dècima la producció nuclear i s’estima que hauria pogut arribar a un 32% de la producció total si no haguessin rebut ordres de parar la producció en diferents moments de l’any per permetre entra a la red la producció nuclear. El conjunt de les renovables arriba fins a un 47% del total de l’electricitat (comptant la hidroelèctrica que varia molt d’any en any). A nivell de Catalunya a finals dels anys 80 un cop es va posar en funcionament Vandellòs II, la producció elèctrica era d’un 80% del total, en canvi l’any 2013 estava al voltant d’un 45%.
Des de l’any 1997 data en què es va liberalitzar el sector elèctric per part del PP, res impedeix construir noves C.N a l’Estat Espanyol, el sector l’any vinent acabarà de cobrar els 4.500 milions d’euros de la moratòria nuclear (van parar de construir i es van quedar a l’aire diversos projectes perquè s’havia sobredimensionat la demanda). El número de reactors en funcionament al món es actualment de 4347 del quals a l’Estat Espanyol d’ells 3 a Catalunya.
En quant al funcionament de les C.N catalanes són les que més incidències han tingut en els últims 7 anys, la qual cosa es desprèn de l’informe 2 de maig de 2013 fet per TLN- 100% renovables “L’Estat de les Centrals Nuclears a Catalunya” que es pot consultar al bloc de la “campanya 25 aniversari accident Vandellòs I”. 25vandellos.blogspot.com
Com sabem les competències sobre les nuclears són estatals, tot i que la Generalitat disposa de mesuradors de radioactivitat al voltant de les C.N. catalanes i protocol·làriament s’ha de coordinar amb la subdelegació del Govern en cas d’activar el PENTA (Pla d’emergència nuclear de la província de Tarragona). S’han fet també diferents acords per rebre informació amb el CSN (Consell de Seguretat Nuclear).
En totes aquestes dades de producció que hem donat, hem de tenir molt en compte que la generació elèctrica sigui de la font d’energia que sigui, va a parar a Red Elèctrica que es qui la distribueix. Tenint en compte que en els últims cinc anys L’Estat Espanyol ha exportat aprox. un 12% de la electricitat anual, la producció de les C.N. catalanes tant s’ha pogut consumir a Catalunya com al Marroc o Portugal que han estat importadors. Un altre mite al respecte és la compra d’electricitat a França que de vegades es vol visualitzar com una dependència del País veí. L’electricitat igual que l’aigua, les verdures etc. és un producte que es compra i ven a tot el mercat comunitari. França té 60 reactors i tot i que exporta electricitat a molts de Països de vegades fa rebaixes de promoció per treure els excedents , la qual cosa aprofiten els operadors de l’Estat Espanyol.
Finalment la mitjana d’edat en què tanquen les C.N a nivell mundial és de 27 anys (la majoria per motius de rendibilitat econòmica) a Catalunya Ascó I es va posar en funcionament al 1982 i té permís d’explotació fins el 2-10-2021 Ascó II es posa en funcionament al 1985 té permís vigent fins 2-10-2021 i Vandellòs II va arrencar al 1987 i té permís fins el 21-07-del 2020.
Necessitat d’un calendari de tancament.
Resumida la situació general i en particular la del mal funcionament de les C.N catalanes. Perquè es considera necessari un calendari de tancament?
L’accident de Fukushima al Japó i les conseqüències que ens arriben dia a dia gràcies als mitjans informatius, ha tornat a posar sobre la taula la necessitat de prescindir d’aquest tipus d’energia. Abans l’experiència d’altres accidents de l’industria nuclear com el de Txernòbil del 24 d’abril de 1986 en què ha quedat retratada la seguretat d’aquests tipus d’instal·lacions. A Catalunya també vam tenir el nostre Txernòbil particular amb l’accident de la C.N. Vandellòs I que aquest 2014 compleix 25 anys. L’informe del Consell de Seguretat Nuclear sobre l’accident va deixar clar que el circuit de refrigeració va estar a 2 graus d’explotar i vesar radioactivitat a l’exterior de la instal·lació.
En tot el que està plovent sobre l’energia nuclear, La Sociedad Nuclear Española fa la seva trobada anual a Reus aquest mes de setembre i el titular de les seves primeres declaracions és que demanen ampliar el seu funcionament a seixanta anys. Des del punt de vista empresarial s’entén que davant de la manca d’inversors en aquesta tecnologia l’única manera que tenen de sobreviure com a sector és doblant l’edat de mitjana de les
C.N. que s’han tancat arreu del món.
Des del punt de vista de qui elabora els informes per a que posteriorment el Govern de l’Estat autoritzi la pròrroga del seu permís provisional que és el CSN s’entén que com la majoria són tècnics del sector que han treballat en el mateix i que quan acabin el seu treball al CSN tornaran altra cop a treballar amb les mateixes empreses que ara estan fiscalitzant, també tindran una predisposició a donar-los el que demanin.
Des del punt de vista del Govern Espanyol ja han hagut segones files com el president d’ENRESA (Empresa Nacional de Residus radioactius) que han secundat aquesta petició.
Aquesta petició és una bogeria perquè no hi ha tecnologia al món que hagi permès funcionar una C.N més enllà dels 40 i pocs anys. Organismes Reguladors com el d’Estats Units on hi ha 100 reactors donen permisos de funcionament més amplis que el CSN però les exigències de funcionament i l’independència dels seus membres és molt més gran la qual cosa fa que la majoria de les C.N americanes decideixin tancar abans que afrontar les reformes per seguir funcionant.
Per tant la pregunta que ens hem de plantejar no és si les C.N. poden funcionar fins a 60 anys o més, la pregunta que ens hem de plantejar és “Que més ha de passar per a que el món decideixi abandonar definitivament aquest tipus d’energia?” Quantes persones més han de morir, quantes regions han de quedar arruïnades per les conseqüències d’un accident.
En el cas de Catalunya Ascó i Vandellòs ja han donat seriosos avisos sobre el seu mal funcionament (la pluja de partícules radioactives d’Ascó o l’episodi de corrosió al sistema de refrigeració de Vandellòs II com a incidències més recents).
La pregunta que ens hem de fer és fins quant haurem de suportar la ciutadania que aquest sector privatitzi els seus guanys i col·lectivitzi les seves despeses? Les infraestructures i el material per activar els plans d’emergència al voltant de les seves instal·lacions, la gestió dels residus radioactius, el seu fracàs alhora de preveure les necessitats de producció es a dir la moratòria que hem anat pagant religiosament a través del rebut de la llum tota la ciutadania.
És urgent fixà un calendari de tancament d’aquestes instal·lacions que no sobrepassi el seu permís d’explotació. Algú pot estar preocupat pels llocs de treball (les inversions de les C.N ja estan rentabilitzades). Tenim l’experiència del desmantellament de la C.N. Vandellòs I que va crear una dinàmica econòmica important a la zona durant el seu període de clausura durant prop de 10 anys, no diguem ja que el sector elèctric seguirà produint electricitat amb altres fonts d’energia i per descomptat si ho fa amb energies renovables els índex d’ocupació que creen són molt superiors. Tot plegat entre els anys d’explotació que els hi queden i les feines de condicionament i clausura hi ha feina pel sector per un mínim de 20 anys. Visitant l’antiga C.N. Vandellòs I et fan un repàs de totes les inversions amb un vídeo d’ENRESA que passen a tots els visitants. Diferents entitats compromeses amb el País i amb la seva gent amb motiu del 25 aniversari de l’accident a la C.N. Vandellòs I han promogut una campanya que farà pedagogia sobre la realitat de l’energia nuclear per tot el territori català i que tindrà com a acte central una concentració davant de la C.N Vandellòs I el proper 19 d’octubre de 2014 aniversari de l’accident, la ciutadania de Catalunya i també de l’Estat espanyol ha manifestat a través d’enquestes d’opinió i també en el passat amb manifestacions multitudinàries al carrer, el seu rebuig a l’energia nuclear, els polítics tenen que està a l’alçada de la gent a la que representen.
Per tant demanem que es debatin i passin a aprovació del Ple de la Corporació municipal les següents propostes:
1.- Demanar al Govern de la Generalitat que insti al Govern de l’Estat Espanyol a elaborar un calendari de tancament d’acord amb tots els sectors implicats per a totes les Centrals Nuclears de l’Estat.
2. Donar suport a la Campanya 25 anys accident Vandellòs I que demana aquest calendari de tancament.