Monthly Archives: March 2013

Catalunya pateix dins l’Estat espanyol un espoli fiscal continuat, que sumat a l’espoli interessat de les grans corporacions financeres i el frau fiscal centrat en grans empreses i fortunes que pateix el nostre poble, afecta i agreuja la retallada de prestacions socials bàsiques com la sanitat, els serveis socials i l’educació, perjudica l’economia del nostre país i fa encara més pregona la crisi econòmica que colpeix Catalunya amb especial virulència.

Simultàniament a aquest espoli fiscal, l’Estat espanyol ha demostrat una absoluta deslleialtat amb les institucions catalanes, amb la Generalitat i els Ajuntaments, en no satisfer-los una gran quantitat de deutes contrets, pressupostats i que la pròpia legislació espanyola reconeix.

L’espoli fiscal i els deutes de l’Estat amb Catalunya s’ha mantingut al llarg dels anys, fins i tot mentre s’augmentava la càrrega fiscal que, en aquests moments, és homologable a la dels països rics d’Europa, mentre es reben unes prestacions socials molt allunyades de les mitjanes europees.

Davant d’aquesta clamorosa situació, és del tot just que els ajuntaments catalans passin de la denúncia a aplicar mesures que permetin pal·liar aquest greuge, i posar les bases per a una solució definitiva.

Per aconseguir l’objectiu de posar fi a l’espoli fiscal és imprescindible que tots els impostos que actualment paguen les institucions i els ciutadans del nostre país es liquidin a l’Agència Tributària de Catalunya, en lloc de fer-ho a l’Agència Tributària espanyola, que actualment recapta prop del 95% dels impostos suportats a Catalunya.

Seguint aquestes premisses els empresaris i municipis adherits a la Plataforma “Catalunya Diu Prou”, fa un any que estan presentant i liquidant les seves taxes a Catalunya, tant l’ATC com l’AEAT han reconegut la legalitat de la seva acció amb diferents actes administratius que certifiquen el compliment de les obligacions tributaries dels usuaris que han escollit aquesta opció de pagament.

Els Ajuntaments catalans, com a institució més propera a la ciutadania i compromesa amb les dificultats socials que comporta l’espoli fiscal, podem i hem de contribuir a l’objectiu de posar fi a aquest espoli que pateix Catalunya, exercint la sobirania fiscal i ingressant a l’Agència Tributària de Catalunya els impostos que fins ara ingressàvem a l’Agència Tributària espanyola.

Aquest és un acte completament legal, com ha quedat demostrat a partir dels ajuntaments que ja exerceixen la Sobirania Fiscal. I té la cobertura d’entitats municipalistes com l’Assemblea de Municipis per la Independència, que el 15 de febrer de 2013, reunida en assemblea, va aprovar per unanimitat “que tots els municipis adherits comencin a exercir tot seguit, la Sobirania Fiscal per la qual passin a ingressar els impostos dels seus treballadors (IRPF) i IVA a l’Agència Tributària Catalana, en lloc de fer-ho a l’Agència espanyola. Això, ho podran fer per designació del Ple o per voluntat dels seus Batlles i equips de Govern.”

Per tot això, es proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Demanem a l’Alcalde o Alcaldessa amb la coresponsabilitat de tots els electes que mostrin conformitat en aquest punt, que exerceixin la sobirania fiscal i ingressin els pagaments que hagi d’efectuar l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, corresponents a l’ Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), i també en cas d’haver-n’hi, els corresponents a l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), a l’Agència Tributària de Catalunya, en comptes d’efectuar-los a l’Agència Tributària espanyola com s’han realitzat fins ara.

Segon.- Adreçar a aquells ciutadans o empreses de Sant Quirze del Vallès que vulguin acollir-se a aquesta pràctica a les plataformes, entitats o associacions que donin assessorament en aquest tema.

Tercer.- Demanar a l’Alcalde o Alcaldessa que trameti aquesta proposta a l’AMI per tal de consensuar un calendari d’actuació conjunta que aglutini el màxim de municipis adherits a l’Associació de Municipis per la Independència.

Quart.- Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a treballar coordinat amb les Associacions Municipalistes de Catalunya per la creació de la Hisenda pròpia.

Cinquè.- Notificar el present acord a la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya, a l’Associació de Municipis per la Independència, a la Plataforma Catalunya Diu Prou. I a l’Agència Tributària de Catalunya.

Elisabeth Oliveras i Jorba

Portaveu de Junts per Sant Quirze

Atès que el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques va presentar un informe sobre l’Avantprojecte de llei per a la Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local al Consell de Ministres del 15 de febrer de 2013, que contempla un seguit de modificacions i atacs a l’autonomia municipal, als serveis públics a la ciutadania, i als drets i l’ocupació dels empleats i empleades públics locals, diferents col·lectius socials, cívics i polítics han manifestat el seu clar posicionament contrari a l’esmentat Avantprojecte de Llei i han exigit al Govern de l’Estat la seva retirada, així com l’obertura d’un procés negociador amb les comunitats autònomes, entitats municipalistes i els agents socials.

Cal destacar algunes de les decisions i afectacions contingudes a l’avantprojecte:

1. Aquells Ajuntaments acollits a un pla d’ajust, no podran prestar serveis voluntaris, després que es faci una valoració per part de l’interventor/a, i si no es garanteix que es compleixen els principis d’estabilitat pressupostària i financera. Això comportarà la desaparició de molts serveis municipals no obligatoris, desapareixent serveis a la ciutadania, instaurant a la pràctica municipis i ciutadans i ciutadanes de primera, segona o tercera categoria, i afectant a les plantilles municipals.

2. Els Ajuntaments de menys de 20.000 habitants no podran mantenir determinats serveis, després de ser avaluats els serveis municipals en el seu conjunt, i aquests seran traspassats a les Diputacions (durant un mínim de 5 anys), que assumiran la seva titularitat i gestió. El personal laboral serà subrogat i el personal funcionari mantindrà el servei actiu en el seu Ajuntament. A Catalunya de 947 municipis només 73 tenen més de 20.000 habitants entre els que Sant Quirze del Vallès no s’hi pot comptar.

3. Aquests ajuntaments hauran de traspassar les consignacions econòmiques i els mitjans necessaris, i les Diputacions establiran els preus i taxes públiques i faran la seva recaptació, al temps que també podran externalitzar a empreses privades els serveis, amb la subrogació del personal laboral.

4. Desapareixen competències obligatòries dels ajuntaments, com per exemple:

a. El control sobre begudes i aliments

b. L’obligació d’escorxador en poblacions de -20.000 habitants

c. Dispensar serveis de lectura descentralitzada a partir de 30.000 habitants

d. No hi ha cap referència a l’obligació de transport adaptat a partir de 50.000 habitants.

e. Desapareix l’atenció social primària

f. Les competències en salut i educació correspondran a les CCAA que podran delegar en els Ajuntaments.

g. S’eliminen moltes llicències municipals

h. S’eliminen la promoció de les polítiques per promoure la igualtat de gènere, i integració.

5. Aquestes mesures tindran un impacte negatiu incalculable en els serveis que es presten a la ciutadania, en uns moments tant complicats com els actuals, i quan son més necessaris que mai els serveis de proximitat, vulnerant el principi constitucional d’igualtat de drets i perjudicant a la gent que més ho necessita.

6. Això tindrà una gran incidència en serveis públics com: serveis socials, escoles bressol, escoles de música i dansa, serveis educatius complementaris, promoció econòmica, polítiques actives per a la ocupació, activitats culturals, etc. La supressió de serveis bàsics de proximitat, socials, de salut o d’atenció especialitzats perjudica al conjunt de la ciutadania en tant que minva de manera profunda l’Estat del Benestar.

Tot això, i tenint en compte l’ impacte de gènere, afectarà doblement a les dones, suposarà posar en perill les polítiques d’equitat de gènere, l’eliminació de recursos i serveis socials i de salut, la igualtat d’oportunitats, eliminació de llocs de treball de sectors feminitzats i posar més obstacles a l’accés de les dones a la presa de decisió.

7. L’Avantprojecte posa en risc un nombre considerable de llocs de treball. A Catalunya és possible que es perdin 30.000 llocs de treball interins o funcionaris, que no de confiança, i també una pèrdua de les condicions de treball per al personal de les Administracions Locals.

8. Des del Govern de l’Estat es vulnera l’Estatut de Catalunya al no respectar les competències del Govern de la Generalitat, i no es respecta al dret a l’autonomia municipal recollides a la Carta Europea d’Autonomia Local, ratificada pel Govern espanyol el 20 de gener de 1988, i en la Constitució Espanyola.

D’acord amb tot això, i tenint en compte que l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès amb 18.994 habitants, és un municipi clarament afectat per l’avantprojecte, proposem que el Ple de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès adopti els següents acords:

Primer. Sol·licitar al Govern Espanyol la retirada de l’avantprojecte de llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local.

Segon. Instar a les entitats municipalistes del país -Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM)- a defensar les competències i serveis dels municipis, i donar suport al manifest de l’ACM de rebuig a l’avantprojecte de llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local.

Tercer. Reclamar l’obertura d’un debat seriós pel conjunt de les administracions per a impulsar la reforma que avanci en els principis de la Carta Europea de l’Autonomia Local, el principi de competències des de la proximitat i la reforma del finançament local des del principi de la suficiència financera per sobre del de la sostenibilitat.

Quart. Garantir el manteniment dels llocs de treball actuals de l’Ajuntament durant el present mandat, amb l’objectiu de preservar la prestació de serveis actuals i no facilitarne la privatització.

Cinquè. Fer arribar aquest acord a la representació de personal de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès (CCOO, SPPME-CAT i UGT) i a les entitats municipalistes.

Elisabeth Oliveras i Jorba

Portaveu de Junts per Sant Quirze

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El 8 de novembre de 2010 el Campament de Gdeim Izik, als afores d’Al-Aaiun, organitzat per milers de persones sahrauís per protestar per les seves deplorables condicions de vida, va ser dissolt violentament per les forces d’ocupació marroquines causant víctimes i desapareguts.

Aquest campament de més de 20.000 persones pretenia denunciar la situació en què viuen els sahrauís al Territori No Autònom del Sàhara Occidental, últim territori d’Àfrica pendent de descolonització sota tutela del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Una situació de contínues violacions de drets humans, espoli dels seus recursos naturals, detencions arbitràries, desaparicions i tortures.

Pel que s’ha vingut a reconèixer com l’inici de la Primavera Àrab, amb aquesta dissolució violenta per part de la força ocupant marroquina, el règim del Marroc va detenir i obtenir declaració sota tortura a 24 sahrauís per responsabilitzar-los de la mort d’agents paramilitars marroquins en els esdeveniments del desmantellament violent de Gdeim Izik.

Posteriorment, i tot i no tenir jurisdicció sobre el Territori No Autònom del Sàhara Occidental, el règim marroquí els va jutjar en un tribunal militar que, segons el parer de nombrosos observadors internacionals, no va comptar amb les degudes garanties per falta de proves. Les armes amb què suposadament van ser assassinats els agents no tenien empremtes dactilars dels acusats. A més, només es va practicar una prova forense i no es va realitzar cap test d’ADN. En el procés no es va facilitar la identitat de les suposades víctimes marroquines ni es van fer autòpsies forenses, de manera que no queda acreditada la causa de la seva mort, el lloc, moment i circumstància.

Després de nou dies de judici i set hores de deliberació el tribunal militar marroquí va condemnar a nou activistes a cadena perpètua, a quatre a 30 anys de presó, a altres deu a penes d’entre 20 i 25 anys i als dos últims a dos anys de presó. Aquestes penes duríssimes suposen un nou atemptat contra el poble sahrauí, contra el seu dret d’autodeterminació i la seva existència, ja que es tracta d’un poble sotmès permanentment a violacions per part de la força ocupant marroquina.

Diferents institucions europees, parlaments de països i el propi Parlament Europeu han vingut sistemàticament denunciant aquestes violacions i exigint que la Missió de les Nacions Unides desplegada a la zona (MINURSO, Missió de Nacions Unides per al referèndum al Sàhara Occidental), monitoritzi el respecte als drets humans del poble sahrauí. El passat 7 de febrer, l’última sessió del Parlament Europeu, va aprovar el seu mandat per a la XXII sessió del Consell de Drets Humans de Nacions Unides a celebrar a Ginebra del 25 de febrer al 22 de març on se sol·licita, a més d’una solució justa i duradora al conflicte mitjançant l’exercici d’un referèndum d’autodeterminació, la llibertat de tots els presos polítics sahrauís.

La Resolució del Parlament Europeu, de 7 de febrer de 2013, sobre el 22 º període de sessions del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides (2013/2533 (RSP), diu el següent:

21. Manifesta la seva preocupació pel fet que segueixin violant els drets humans al Sàhara Occidental, demana que es protegeixin els drets fonamentals del poble del Sàhara Occidental, inclosos la llibertat d’associació, la llibertat d’expressió i el dret de manifestació, exigeix l’alliberament de tots els presos polítics sahrauís, saluda el nomenament d’un enviat especial per al Sahel i destaca la necessitat d’un seguiment internacional de la situació dels drets humans al Sàhara Occidental; dóna suport a una solució justa i duradora del conflicte basada en el dret a l’autodeterminació del poble sahrauí, de conformitat amb les resolucions de les Nacions Unides;

Per tot l’exposat anteriorment, es proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Subscriure el mandat del Parlament Europeu a la XXII sessió del Consell de Drets Humans de Nacions Unides i exigir al regne del Marroc la llibertat de tots els presos polítics sahrauís, inclòs el Grup de 24 presos de Gdeim Izik, recentment condemnats per un tribunal militar marroquí, així com demanar la protecció dels drets fonamentals del poble sahrauí, destacar la necessitat d’un mecanisme internacional de seguiment dels drets humans al Sàhara Occidental i donar suport a una solució del conflicte basada en l’exercici del dret a l’autodeterminació del poble sahrauí, com estableixen nombroses resolucions de les Nacions Unides.

Segon.- Enviar el present acord al ministre d’Afers Exteriors, Ambaixador del Marroc a Madrid, al Cònsol del Marroc a Barcelona, al President del Congrés de Diputats, al President del Senat, a la Presidenta del Parlament de Catalunya, President del Parlament Europeu i l’alta representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat.

Elisabeth Oliveras i Jorba

Portaveu de Junts per Sant Quirze