Cal desenvolupar accions de prevenció basades en la coeducació i en el foment d’una nova manera de relacionar-nos, d’igual a igual i des del respecte, que trenqui amb els rols de gènere heteropatriarcals i amb el mite de l’amor romàntic que ens han ensenyat des de ben petites i que posa els fonaments perquè aparegui la violència masclista i desemboca en el feminicidi que està patint la nostra societat.
Estem desenvolupant un municipalisme que ens permeti teixir xarxa, ja que sabem que aquesta és imprescindible per poder compartir, per poder cooperar, per poder-nos donar suport i per poder-nos organitzar. Ens necessitem, ara més que mai, les unes a les altres.
Hem d’entendre el patriarcat mateix com a violència masclista i totes les seves formes i expressions a la societat, com un intent d’autoperpetuació contra el que hem de lluitar. Perquè ens volem vives, però amb unes vides dignes. Unes vides governades únicament i exclusiva per nosaltres mateixes. On puguem decidir sobre els nostres cossos i la nostra manera de relacionar-nos. On puguem decidir sobre si volem tenir o no criatures i que això no ens suposi un impediment per tirar endavant la resta dels nostres projectes. On no haguem de ser les úniques responsables de la cura de les persones que ens estimem. On puguem caminar pel carrer sense por i anar a la feina sense perill de ser assetjades o menyspreades pel sol fet de ser dones. Perquè és només així, dignament, com ens mereixem viure.
Entre totes i tots cal que ens eduquem en una convivència lliure d’agressions, en el respecte absolut pels desitjos de l’altre i en el reconeixement de la seva llibertat.