CiU-PSC-PP voten en contra d’una moció de Junts per Sant Quirze de suspendre cautelarment l’impost corresponent en situacions de perdre l’habitatge.
El Via Crucis de Nostre Senyor, segons la tradició catòlica, es composa de catorze estacions . Són, per entendre’ns, el recull dels darrers dies i hores de patiment de Jesús abans de la seva crucifixió. Com ja podeu imaginar –als que encara seguiu l’article– no és el meu propòsit recordar el conjunt d’aquestes estacions ni el seu significat.
Que et “traginin” l’habitatge, és un trajecte que té com a final el teu particular Mont Calvari, en forma de jutjat fred i impersonal, on t’espera qualsevol botxí de nom Fainé, Botin o González. Botxins que fa anys, quan les coses anaven bé, van fer el paper evangèlic de Levi, l’usurer. Aquell que comptava i comptava els diners com si fossin el seu autèntic Déu, però que va acabar –a diferència de la triada de botxins que continua amassant diners- convertint-se en Mateu, apòstol de Jesús.
En el nostre poble, malauradament, els veïns i veïnes que s’han vist designats com a protagonistes de l’execució i/o desnonament hipotecari, han de patir una mica més… Han de fer quinze estacions. Aquesta particular i grotesca versió l’hem “d’agrair” a l’equip de govern municipal de CIU-PSC-PP i es basa en que quan ja t’han penjat de la creu algú t’imposa pagar el teu propi escarni. Has de pagar la plusvàlua – o sigui el benefici (!?) d’haver perdut l’habitatge – en forma de tribut municipal.
És el súmmum de la fatxenderia i la poca vergonya de la que fa gala el sistema. La lògica de la justícia, no existeix en el món dels botxins i els usurers: ells es queden el botí (capital i interessos), la penyora dipositada fa uns anys, el teu orgull, la teva vida i a més et fan pagar el sopar de comiat.
L’altre dia, el grup municipal de Junts per Sant Quirze va presentar una moció on es pretenia acordar en Ple la suspensió cautelar per part de l’Ajuntament dels Impostos de plusvàlua corresponents a aquells expedients on el canvi de titularitat del bé immoble fos conseqüència d’un procés d’execució hipotecària. Suspendre el cobrament a l’executat per tal que pagui l’entitat financera quan el govern del PP faci els canvis normatius per fer-ho possible. No demanàvem res d’especial. Volíem que com en el cas de Manlleu, Papiol, Sant Feliu Llobregat, Sta. Margarida de Montbui, Molins de Rei, Sant Celoni, Esplugues ,Parets , Mataró, Sant Cugat del Vallès, Canovelles (per citar-ne alguns i variats en el seu color polític de govern) el nostre Ajuntament evités la quinzena estació camí del calvari.
Doncs no senyor! L’equip de govern CiU-PSC-PP, en bloc, es van negar acceptar la moció. Es van refugiar en que no s’ajustava a llei segons informe econòmic de la Intervenció municipal. Quina llei? La romana? La divina? Com és que la mateixa moció sí és legal a tots aquests pobles i ciutats i a Sant Quirze no?
Jo crec, després de rumiar-hi molt i ho dic seriosament, que a Sant Quirze determinades qüestions són vistes per l’aparell de govern municipal amb perspectiva preconciliar (però no del Vaticà II, sinó del de Trento). En les formes i en el fons, en el dia a dia i en les qüestions més estratègiques, en el tracte amb el grups de l’oposició i en el tracte amb les entitats, en afavorir a determinats interessos de gent poderosa i en no preocupar-se del veí o la veïna. Una perspectiva única, inexplicablement granítica, on la sensibilitat per la defensa del més feble esdevé una qüestió secundària davant el risc de perdre la cadira. Que cony feia el PSC votant en contra d’una moció que pretén fer més suportable el que esdevé una tragèdia ? Però si fins i tot alcaldes de CiU (Sant Cugat, Mataró) han impulsat la mesura de suspendre el cobrament.
Decebedor. “Perdoneu-los perquè no saben el que fan”.
Josep Coll
President d’ERC-Sant Quirze
