Aprovada. (Sí (15): CiU, Junts per Sant Quirze, PSC, ICV; Abs (2): PP).
El dimarts passat, dia 15 d’octubre, va fer 73 anys que el president de la Generalitat Lluís Companys va ser afusellat per la dictadura franquista després de ser condemnat en un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals i il·legal. Lluís Companys és l’únic president europeu escollit democràticament que va ser afusellat pel feixisme.
El president Companys havia estat detingut l’agost de 1940 per forces policials del govern de l’Alemanya nazi a instàncies de autoritats espanyoles i amb col·laboració de membres de l’ambaixada espanyola a França.
Cap govern espanyol d’ençà de la transició al regim constitucional espanyol actual ha anul·lat les penes a les víctimes de la repressió franquista, per la qual cosa Lluís Companys i totes les persones afusellades (unes 192.000) i empresonades pel regim feixista del general Franco continuen essent considerades culpables per la justícia espanyola.
L’Estat espanyol, doncs, continua perpetuant un model únic al món democràtic d’impunitat dels crims del feixisme, emparat en la llei d’Amnistia de l’any 1977, que deixava sense cap mena de càstig els delictes de rebel·lió, sedició, denegació d’auxili i “els comesos pels funcionaris i agents de l’ordre públic contra l’exercici dels drets de les persones.”
A pesar de la sol·licitud de derogació feta per part de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans i d’entitats del prestigi de Human Rights Watch o Amnistia Internacional per haver incomplert la normativa internacional sobre drets humans, la Llei d’Amnistia continua vigent i emparant la impunitat del dels crims de la dictadura franquista.
Tancades les portes de la justícia espanyola, la justícia argentina ha assumit des de fa uns mesos la investigació dels crims del franquisme arran de la denúncia de diverses víctimes. Amb l’obertura de la via de la justícia universal, el diputat Joan Tardà va presentar dimarts passat, 15 d’octubre, al jutjat federal número 1 de Buenos Aires, a càrrec de la jutgessa Maria Servini, una querella criminal contra l’Estat espanyol per crims contra la humanitat per l’afusellament del president Lluís Companys, 45 alcaldes catalans i dos diputats del Parlament de Catalunya.
És per això que el grup municipal de Junts per Sant Quirze-AM proposa al ple municipal l’adopció dels següents:
ACORDS
PRIMER. Manifestar el suport de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès a la querella presentada al Jutjat Central núm. 1 de Buenos Aires contra l’Estat espanyol per crims contra la humanitat per l’afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys, alcaldes catalans i 2 diputats del Parlament de Catalunya.
SEGON. Reclamar a l’Estat espanyol l’anul·lació de tots els judicis sumaríssims duts a terme durant el període de la dictadura per restituir la dignitat de les víctimes del franquisme.
TERCER. Enviar una còpia d’aquest acord al Jutjat Central número 1 de Buenos Aires i al Ministeri de Justícia del Govern d’Espanya.
Grup municipal de Junts per Sant Quirze