La setmana passada, el Ple del nostre Ajuntament va aprovar els pressupostos municipals per l’any 2020. En aquesta sessió plenària, els grups municipals de Junts per Catalunya i del PSC van coincidir en dos motius per justificar els seus vots en contra. Primer, el poc temps del que han disposat i la poca documentació facilitada per estudiar el pressupost. El segon, l’escassa credibilitat tècnica i comptable a l’hora de fixar les previsions d’ingressos corrents i per tant susceptibles de generar dèficit pressupostari.
L’Àlex Brossa, el regidor d’Economia i Hisenda, va fer un desplegament argumental que va posar en evidència les raons esgrimides per Junts per Catalunya i PSC. En primer lloc els recorda les vuit (vuit!!) reunions de treball conjuntes on es van repassar i analitzar, pràcticament partida per partida, tant el pressupost d’ingressos com el de despesa. Unes reunions de treball , amb l’assistència del personal de serveis econòmics, que van incloure els orígens i la viabilitat de totes les partides pressupostàries. Tanmateix, en la seva intervenció, l’Àlex els hi va dir que les reunions van servir perquè tots els grups municipals fessin les aportacions que poguessin considerar positives per la millora del projecte pressupostari.
Cal afegir i destacar al respecte que, per decisió de la pròpia Alcaldessa, tal i com ja va passar a l’inici del passat mandat (2015), aquestes reunions tenien un caràcter pedagògic adreçat a les regidores i regidors novells. Les reunions han servit per familiaritzar els nous càrrecs electes amb l’elaboració i gestió pressupostària. Esdevé doncs sospitosament incomprensible i contradictori, el canvi d’actitud de les regidores i regidors de JxCAT i del PSC. En les reunions agraïen i reconeixien l’ espai de formació i participació facilitat per l’alcaldia, i en canvi en el Ple van obviar-ho de forma escandalosa. Fins i tot, aquesta actitud – diguéssim injustificadament camaleònica – va comportar la intervenció del Grup municipal de Ciutadans. En David Sánchez, va etzibar-los que el seu grup agraïa a l’Alcaldessa i al regidor Brossa l’esforç participatiu i formatiu en l’elaboració del Pressupost 2020. A la seva manera, va “cantar”a JxCat i al PSC aquella copla flamenca que diu “acuerdate cuando entonces/ bajabas descalza a abrirme/ y ahora ya no me conoces”.
Alhora, amb una pluja de dades, xifres i projeccions comptables, el regidor d’Economia i Hisenda, va justificar sobradament la viabilitat i la prudència de les previsions d’ingressos. Per refermar la seva exposició al respecte, els va recordar – a títol d’exemple – els darrers quatre anys de gestió econòmica i pressupostària que ha estat ajustada a les previsions.
Jo, pobre de mi, vaig assistir a l’exercici de distorsió de la realitat amb el que ens van obsequiar JxCAT i PSC, fent memòria dels meus pressupostos passats en condició de regidor de l’oposició. Des del primer de l’any 1996, fins el darrer de l`’any 2012, quan m’havia tocat encarar el procés d’anàlisi i debat pressupostari amb rol de control de l’acció del govern, puc explicar-ne de “l’alçada d’un campanar”. Paradoxalment, molts d’aquests “campanars” estaven culminats per un pacte de govern CiU-PSC.
En aquells anys, era una autèntica quimera esperar reunions de treball d’elaboració i aprenentatge d’uns pressupostos municipals. Tot es feia amb uns terminis curts, a partir de documents econòmics i comptables que amb prou feines podia explicar el regidor/a d’hisenda de torn. L’expedient pressupostari, moltes vegades incomplet, es posava damunt la taula en la pertinent Comissió informativa sense haver-lo vist amb anterioritat i al cap d’uns dies s’anava al Ple d’aprovació. Sí volies algun aclariment, de prou fiabilitat tècnica, havies de torbar el dia a dia de l’interventor que – sempre amb amabilitat -tractava d’explicar-te tota aquella paperassa. Veies en la seva cara, l’expressió d’un pensament que venia a dir “que faig jo aquí, amb aquest paio, quan aquesta explicació li haurien de donar els que manen”. La Memòria d’alcaldia, document d’importància política que explica l’abast, intencionalitat i utilitat d’aquell pressupost, en moltes ocasions et trobaves un document pobre en la redacció i deplorable en el seu contingut. Recordo, en més d’una ocasió, la carpeta pressupostària sense el preceptiu pla quadriennal d’inversions. En definitiva, eren anys, eren pressupostos, on es feia un trist exercici del que és la tramitació del tema més important que tracta anualment un Ajuntament.
D’altra banda, en aquells temps – afortunadament pretèrits – la previsió d’ingressos corrents es fixaven amb escandalosa banalitat. Informes tècnics elaborats per personal de confiança amb dubtosa credibilitat i solvència, fixaven xifres d’ingressos corrents ( per tant disponibles des del minut zero per fer despesa ) que eren clarament inassolibles. Recordo concessions administratives milionàries per hotels i benzineres, previsions inversemblants en concepte d’impostos d’obres quan la crisi immobiliària es trobava en el seu moment de màxima cruesa, multes coercitives per infraccions urbanístiques que acabaven en res, etc. Això, com us podeu imaginar, acabava en dèficit pressupostari o bé en l’assalt a “sang i foc” de les finances i el patrimoni de l’empresa municipal COMU per tal d’equilibrar els comptes municipals.
Entendreu doncs, els que heu tingut a bé llegir aquestes ratlles, que les hagi escrit. M’hi ha abocat una sensació d’incredulitat escoltant els arguments de la Míriam Casaramona i la Linda Lara en el Ple del passat dimarts. He viscut en poques ocasions, un episodi tan flagrant de falsedat sobre uns fets constatables. Però a més, en la pròpia negació i/o distorsió dels fets, es troba inherent una gran càrrega de deshonestedat. Un discurs que no reconeix, ans al contrari amaga, la predisposició i la voluntat de l’equip de govern de fer-los la feina més fàcil, esdevé un discurs impropi d’un representant públic i diu poc de la seva moralitat.
Jo, sense ànim de limitar ni condicionar la seva estratègia d’oposició, els hi recomanaria que reflexionessin sobre el seu comportament. Podrien dedicar deu minuts d’introspecció per auto avaluar sí la seva actitud i la seva crítica varen ser oportunes i versemblants. Sóc conscient que l’experiència a les que les convido comporta, inexorablement, a enfrontar-se amb les comparacions que us he plantejat. Les comparacions són odioses, ho sé ; però cal enfrontar-les. Potser els deu minuts de retrobament amb elles mateixes, serien més digeribles si de fons, a volum baixet, sonés un fons musical. Proposo la versió en català de The Platters que va fer la gran Núria Feliu. Recordeu quan ? …..
Josep Coll
Regidor del Grup municipal de JUNTS per SANT QUIRZE- ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA. Desembre 2019