Quan fa pràcticament quatre anys, el Conseller Josep Rull (pres polític) va presentar-nos el projecte del 3er carril de la C-58, l’Elisabeth Oliveras, com Alcaldessa del nostre poble, no va caure en el parany de quedar enlluernada per la proposta de millora del trànsit comarcal.
Per començar, va voler deixar constància del que s’havia previst històricament per aquest 3er carril : havia de ser destinat exclusivament a transport públic per tal d’aprofundir en la mobilitat sostenible entre el Vallès i Barcelona. També va demanar una nova incorporació a la C58, direcció Barcelona, a l’alçada de l’Avgda Arrahona per diversificar la nostra mobilitat local. La resposta va ser sorprenent, “aquesta és una obra low cost”.
Malgrat tot, l’Ajuntament no defallí en aconseguir millores per Sant Quirze en el marc de la macro obra. Va aconseguir, vencent reticències pressupostàries, que l’actuació contemplés una passera per bicis i vianants en el pont de l’avinguda Egara , per solucionar aquell drama històric i ens garantís una connexió – agradable i segura – amb l’espai agrícola . També l’asfaltat d’Arrahona entre la rotonda i la sortida de la C58. Finalment, la Conselleria es va fer càrrec de la construcció d’un tram important del nou carril bici entre Sant Quirze i Sabadell a la C1413. Tot plegat més d’un milió d’euros.
Quan, fa uns dies, es va obrir el nou pas per bicicletes i vianants al pont i es veia el trànsit, segur i agradable, de veïns i veïnes, tenia l’evidència de la necessària fermesa dels pobles i municipis en el moment d’entomar infraestructures que ens afecten.
Josep Coll