Ben mirat, hi han paraules, conceptes, que no esdevenen mai esgotadores ni enfarfeguen malgrat siguin utilitzades amb excessiva assiduïtat i amb un cert abús d’accepció. Un bon exemple d’aquest petit univers de les paraules amables i agraïdes, seria la paraula “vida”. Però, tot i això, a banda de la funció de recurrent comodí com a eina al·legòrica, el més important arreu continua sent la pròpia accepció primària de la paraula : la que fa referència a la vida biològica. Aquest fet, irrefutable en una escala de valors semàntics, però sobretot ètics, es refereix a la “vida” com a realitat existencial, per tant, amb un conjunt de drets inherents i el respecte que aquesta realitat reclama.
Posem per cas una comunitat humana, un poble. La vitalitat associativa, la del seu comerç, de les seves manifestacions culturals. La vida social, d’interrelació personal, la vida de les escoles, dels centres cívics, etc. Tots aquests espais, fenòmens o activitats pròpies d’un col·lectiu que conviu en un mateix territori, s’associen (encaixen) perfectament amb la idea de vida. El dinamisme, la fertilitat, la riquesa, la diversitat, són conceptes plausibles d’esser substituïts per un genèric “vida”. Però aquest recurs sintàctic, literari si voleu, no ens fa perdre la consciència que el més important de la “vida” d’un poble són, precisament, les vides dels seus veïns i veïnes. I per ser més concrets, la qualitat i les garanties en que poden ser viscudes pel conjunt dels integrants de la comunitat. Aquesta és, amb caràcter ineludible, la gran tasca essencial a la que estem obligats els que formem part d’una realitat que es diu poble : la de millorar, amb perseverança, la qualitat i els drets de la vida de totes i cadascuna de les veïnes i veïns de Sant Quirze. Una tasca col·lectiva que, llògicament, té diferents nivells de responsabilitat, però a la que estem tots cridats.
Els arbres, són un element de vida molt important en el paisatge urbà. La seva presència edulcora altres elements visualment més agressius, fan una funció d’agent de modulació tèrmica amb les seves ombres i de regeneració de la qualitat de l’aire. Sant Quirze compta, a banda del seus espais de verd periurbà i massa forestal, amb una quantitat molt important d’arbrat urbà, o sigui, el que entenem com arbres de carrer i plaça. Per fer-nos una idea, l’inventari actual, que s’utilitza com a base de dades pel manteniment i poda d’arbrat urbà, en té comptabilitzats pràcticament cinc mil de diferents espècies i característiques.
Tot aquest conjunt monumental, ha de ser tractat i conservat per tal d’aïllar-los de les agressions i perills que representen, per la seva vida, agents externs tan agressius com la contaminació, les inclemències meteorològiques o determinades malures . Tanmateix, en algunes ocasions, la pròpia adaptabilitat al medi de determinats exemplars no respon a les expectatives esperades. Així doncs, ens trobem a vegades amb la lamentable necessitat de prescindir d’arbres. Ho fem amb recança, amb la sensació de deixar-nos un trosset d’història o un bocí de vida, en el moment de retirar aquell arbre. Però es fa amb seguretat i responsabilitat, un cop constatada que la seva presència és potencialment lesiva, perillosa o limitadora per l’ús de l’espai públic dels veïns i veïnes. Alhora, es planifica i actualitzen mesures per re equilibrar les pèrdues patides amb substitucions directes o replantacions.
Un nyap, és el resultat lamentable i/o grotesc que té el seu origen en una acció, conducta o actitud d’alguna o algunes persones. Aquesta circumstància final pot tenir un caràcter més o menys definitiu i, per tant, pot ser o no esmenable. Quan hom utilitza aquest terme per qualificar la feina d’un altre, ha de tenir en compte – bàsicament per no caure en un error que el pot conduir a un ridícul sobrevingut – diversos factors d’avaluació. Aspectes com el caràcter subjectiu de la seva apreciació, o bé paràmetres que han condicionat el resultat final de la feina realitzada o tanmateix causes de força major que han acabat determinant el tipus d’actuació, han de ser valorades abans d’emetre el greu qualificatiu.
Ara, a aquestes alçades del present article, ja tenim definits els tres elements ( vida, arbres i nyap ) sobre els que vull sustentar la meva resposta, a una informació-opinió que el grup municipal de Junts per Catalunya ha fet pública fa uns dies. Em refereixo, concretament, a l’opinió que li mereix al grup polític de l’oposició, l’actuació de tala dels arbres (pins) de l’entrada del poliesportiu municipal. La seva conclusió final és que es tracta d’un nyap.
Intentaré a continuació fer un relat prou aclaridor per assolir un doble objectiu. El primer, i més important; voldria que aquesta explicació servís perquè el veïnat de Sant Quirze que no viu el dia a dia de la vida municipal es vegi informada amb prou veracitat i consistència. El segon, aquest ja secundari en importància, és el darrer intent (després de les nombroses explicacions donades en diferents òrgans municipals) per intentar que els tres regidors de Junts per Catalunya entenguin el sentit i necessitat de l’actuació en qüestió.
La quarantena de pins que, fins fa uns mesos, quedaven dempeus a l’espai d’entrada al poliesportiu municipal, eren els supervivents d’un bosc molt més gran que es va veure reduït fa aproximadament quaranta cinc anys. La construcció del camp de futbol, de la pista esportiva i posteriorment la piscina, així com l’obertura del carrer Priorat, va comportar que aquell bosc minves a una tercera part. En els darrers anys, algun d’aquests arbres havien protagonitzat diverses caigudes sobtades a causa de diversos episodis de temporals de vent i pluja. La seva precarietat d’arrels i l’alçada dels propis arbres, esdevenien factors que provocaven la repetició dels ensurts.
No hem de perdre de vista, que l’espai en qüestió és per on transiten, en entrada i sortida del poliesportiu, una gran quantitat d’esportistes i familiars d’aquests a diari i especialment, en horari d’entrenaments i partits. Haig de confessar-vos, perquè qui pren la decisió és qui subscriu el present article, que després del temporal Glòria (gener 2020), amb la caiguda de dos pins i l’abatiment d’un altre, no es dorm tranquil. Calia actuar per preservar la seguretat i les vides dels centenars de veïns i veïnes, molts d’ells quitxalla, que diàriament fan ús dels equipaments esportius.
Fa ara un any doncs, l’equip de govern municipal va donar instruccions per la tala dels pins ubicats a l’entrada del poliesportiu municipal. No me’n penedeixo gens. Sota aquells pins hi he jugat de petit, hi he fet el vermut en època de la família Vera quan regentaven el bar del poliesportiu, he fet la Calçotada amb el Handbol o hi he esmorzat quan hi havia Concurs de Casting de Festa Major organitzat pels Amics de Sant Quirze. Però a banda de qüestions emocionals, sentimentals, hi havia la imperiosa i inexcusable obligació d’assegurar la integritat de persones.
L’endemà de tallar els pins, ens vàrem posar a treballar des del Servei de Medi ambient en el disseny i recuperació de l’espai. Fruit d’aquest treball és el projecte presentat i participat en la Mesa d’Ecologia urbana ( òrgan de participació veïnal en temàtica de sostenibilitat i medi ambient) el passat mes de febrer. Un projecte de recuperació de l’espai, a partir d’una proposta de tractament de paisatge i d’ús social i lúdic. Una proposta que, en molta mesura, millora visualment l’espai i el fa més atractiu i útil des d’un punt de vista d’espai verd urbà. En els propers mesos, aprofitant les temporades de plantació d’espècies vegetals i arbòries més compatibles per l’entorn i la seva assimilació, aquest projecte serà una realitat.
Així doncs, l’actuació no és un nyap com asseguren dues regidores i un regidor del nostre Ajuntament. L’actuació respon, senzillament, a un exercici de responsabilitat indelegable que té qualsevol ajuntament envers el seu veïnat. Una responsabilitat que, com deia abans, té la seva màxima expressió en la preservació de la vida de les seves veïnes i la qualitat d’aquesta.
Un nyap és una altra cosa. Per exemple, és una oda al nyap tenir una oposició política al poble que no escolta el que se’ls explica en els diferents òrgans municipals. És el nyap per antonomàsia, que el grup municipal de Junts per Catalunya no entengui que les mesures que garanteixin la integritat dels veïns i veïnes no poden ser objecte de manipulació o tergiversació. És un nyap, fins i tot impropi d’en Pepe Gotera i Otilio, que les senyores Casaramona i Gelabert i el senyor López, proposin i intentin capitalitzar, el que ja fa mesos que ha iniciat el govern municipal i que ells coneixen perquè n’han estat informats.
Lamentablement, i per acabar, sospito que el nyap al que ens condemnen, amb el seu comportament, les dues regidores i el regidor de Junts per Catalunya no és fàcilment esmenable.
Josep Coll
Regidor d’urbanisme i medi ambient